París - Londres - Escòcia

Vacances 2013 - París- Londres - Escòcia

Aquest any el nostre destí serà Escòcia, visitant París i Londres i Liverpool. Fins a París tenim més de 1.000 km, el camí que volem fer és passar  per el Viaducte de Millau fins a Clermont-Ferrand que  són uns 600kms, després continuem cap a París, on volem estar uns dies i continuarem cap a Londres.

De París a Londres tenim uns 450kms passant per el pas de Calais, uns dies més per voltar per allà. I continuar cap a Edimburg, Inverness...

  DIA 1 Mataró - Clermont Ferrand

10 de Juliol 2013 Hotel:  Appart'City Clermont-Ferrand Centre

Desprès de preparar-ho tot, finalment sortim a les 9:30 i tenim per endavant uns 600 kms fins a la primera parada a Clermont-Ferrand.

 

Quan portem quasi 400kms, ens trobem el Viaducte de Millau, que realment és impressionant per l'alçada i la llargària, cobreix una distància total de 2460 m, i la segona pila és la pila més alta del món amb 334 m. Passat Millau, de cop, ens va tornar a passar, es va girar una tempesta en un moment que ens va deixar xops, just posar-nos l'equip d'aigua i mica en mica va parar de ploure, i el sol ens va acompanyar fins a Clemond-Ferrant. Serà això un avís del què ens espera en  aquest viatge?

Una vegada a Clermont, deixem les coses a l'hotel, i anem a voltar per el centre amb la intenció de visitar la catedral de Clermont-Ferrand, o de la Nostra Senyora de l'Assumpció, és d'estil gòtic i el que crida l'atenció és que està feta de pedra de Volvic (pedra volcànica) que dóna un aire una mica tètric.
Al principi eren dos ciutats Clermont i Montferran, però l'any 1630 es va unificar en una.

L'hotel a Clermont no era tant còmode com esperàvem, el pitjor lloc de tots els que hem estat aquestes vacances, per tant ens llevem aviat i ens posem direcció cap a Paris, demà tenim pel davant uns 400 kms d'autopista.

DIA 2 - 11 de Juliol de 2013 Clermond-Ferrand - París 

Hotel: Best Western Opéra Batignolles

Cap al migdia ja hem arribat superant el tràfic del Peripherique. Estarem tres dies a l'hotel Best Western Batignolles, molt més còmode i agradable que el d'ahir.

Comencem a voltar amb la moto, amb l'agradable sorpresa que París, al igual que Roma és un paradís per circular amb la moto, n'hi han moltes, especialment scooters de tres rodes i motos grans, però també cotxes, i la conducció és un pèl temerària.

Sortim a passejar, primer anem a l' Esglèsia de Saint-Germain-des-Prés a veure la tomba d'en Descartes, i continuem per el Boulevard Saint-Germain, on ens aturem a prendre alguna cosa al Café de Flore, un bar que es va fer famós perquè es va convertir en el lloc de reunió d'intel·lectuals, pintors, cineastes, escultors, escriptors.. entre els seus clients s'hi trobaven Apollinaire, Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Giacometti, Hemingway, Picasso, això si, els preus són desmesurats , dues cerveses 19€ !!!.

Desprès anem a veure  Notre Dame. Aquesta catedral te una dualitat d'influències estilístiques: per un costat, reminiscències del romànic normand, amb el seu fort i compacta unitat, per altra banda, el ja innovador aprofitament de les evolucions arquitectòniques del gòtic, que donen a l'edifici una lleugeresa i aparent facilitat en la construcció vertical i en el suport del pes de la seva estructura (sent el esquelet de suport estructural visible sòls des del exterior).

Continuem pel barri Llatí, molt turístic amb molta oferta de bars, restaurants...

Dia 3 París - 12 de Juliol

Hotel: Best Western Opéra Batignolles
 

Avui volem visitar el Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou.

El Centre Pompidou va ser dissenyat pels joves arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers. L'edifici és d'un estil que va ser molt innovador en l'estil proper en els anys 70, quadrat, d'estructura industrialista, i amb els elements funcionals, conductes, escales, etc. visibles des de l'exterior. Les conduccions d'aigua, aire o electricitat van ser pintades de colors atrevits i extrets de la part principal de l'edifici, per a deixar un interior diàfan. Encara que es va deslligar una polèmica quan va ser acabat, avui dia la gent s'ha acostumat al seu peculiar aspecte i gaudeix de molta popularitat. És un dels primers edificis de l'arquitectura high-tech.
L'edifici és molt original, des de l'exterior es veuen les escales en forma de tub per accedir a les diferents plantes del centre.

Comprem les entreades(13€ cada una) i anem a fer la visita. Aquests dies es poden veure les exposicions de Simon Hantaï, i Roy Lichtenstein.

 

Al migdia visitem la Basílica del Sacré-Cœur, situada a dalt del turó de Montmartre. La Basílica té forma de creu grega, amb 4 cúpules. I des de dalt hi han unes magnífiques vistes de París

La primera pedra es col·locà el 1875 i, encara que es completà el 1914, no es consagrà fins a la fi de la Primera Guerra Mundial, el 1919. L'església fou construïda amb la participació directa del govern de la Tercera República, per a celebrar així l'inici d'un nou règim. Encara que molt controvertit, és un dels monuments més visitats de París.

A prop de Montmarte tenim el "Moulin Rouge" situat al Boulevard de Clichy és un cabaret de París. Va ser fet construir l'octubre de 1889 per l'empresari terrassenc Josep Oller i Roca, qui ja tenia l'Olympia, associat amb l'alsacià Charles Zidler. Sempre ha estat situat al mateix lloc: a Pigalle (18è districte), a prop de Montmartre.

Desprès d'un dia complert, tornem a l'hotel a descansar una mica. Aquest vespre anirem a donar una volta per el Sena amb el Bateaux-Mouche, veurem la Tour Eiffel.

Al vespre  buscarem un lloc per fer un bon sopar.

La torre Eiffel que va ser erigida amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França) l'any 1889. Va suposar una fita decisiva en la construcció en ferro. L'enginyer francès Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat.(7.300 tones)

Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura (si se suma l'antena de ràdio que es troba a la part superior, la seva alçada és de 324metres).

 

 

 

Dia 4:Paris 13 de Juliol

 Hotel: Best Western Opéra Batignolles

Tercer i últim dia a París, anem a visitar el cementiri de Père-Lachaise. A l'entrada et faciliten un mapa amb els noms dels carrers i les tombes. És famós per els monuments dedicats a diferents personatges, entre els més visitats trobem Frédéric Chopin, James Morrison, Maria Callas...

 

 

Continuem voltant, fem la parada obligatòria al Louvre.

Desprès anem a dinar i passejar pels Camps-Elisis fins a l'Arc de Triomphe.
L'avinguda considerada més bella, elegant i famosa del món.

Mentre passegem  veiem una cua espectacular per entrar a la botiga Louis Vuitton, només per entrar a mirar... totes les grans marques estan en aquesta avinguda.
Ens trobem gent que lloga vehicles d'alta gama per fer un vol per l'Avinguda.

I ja com a última visita a París, anem al complex de Les Invalides,  Lluís XIV de França, va ordenar la seva construcció el 24 de febrer de 1670, amb la intenció que les instal·lacions oferissin refugi als veterans invàlids de guerra que quedaven sense llar. lloc que originalment era una residència per a soldats, militars francesos retirats, invàlids... Aquí es troben les restes de Napoleó

I avui a sopar a una pizzeria a prop de l'hotel, i descansar del tour ràpid per París que demà posem destí cap a Londres.

Dia 5: 14 de Juliol Paris - Londres    

Hotel: The RE London Shoreditch

Cinquè dia de vacances, avui esmorzem a París soparem a Londres. Tenim uns 450 kms de distància.

Ja tenim reservat el ferry (a www.directferries.com) a les 13:30 tenim la sortida al Calais, el viatge dura 1h30 minuts. Amb el canvi d'hora a les 14:00 ja estem a Dover, a la tornada farem una mica més de parada, per visitar la ciutat.

Com que ja hem dinat al ferri continuem cap a Londres, ens queda molt poc, uns 80kms i ja ho som. Tot i anant en moto i no tenint el problema del volant canviat es fa una mica complicat conduir per l'esquerra :)

Arribem a Londres, l'hotel realment està molt bé, deixem les coses i comencem a voltar . La primera parada "The Big Ben". Com es veu a la foto el bon temps ens acompanya en tot moment.

Al contrari del que ens pensàvem al estar limitat el tràfic dels cotxes, Londres no és cap paradís de les motos, molt poques en circulen, i el tema de l'aparcament està força complicat. Els aparcaments de moto, són la majoria de pagament i en els de cotxe no hi poden aparcar les motos.

  

Aquest vespre anem a sopar al Barri Xinès, amb la moto no hi podem entrar així que la deixem a prop de l'entrada.. però quan decidim  tornar cap a l’hotel ens trobem que en el manillar ens han deixat un regal, una multa (Penalty) per estacionar en un lloc reservat per residents.

 

Dia 6: 15 de Juliol   Londres 

Hotel: The RE London Shoreditch

Avui anem a passar el matí per el barri del Candem, hem trobat un lloc per deixar la moto a l’entrada del barri, només hi havia aparcament per 4 o 5 motos, però per fi en trobem un!! Uns policies ens confirmen que allà la podem deixar sense problemes, així que podem voltar tranquil·lament.

Després de fer un cafè comencem a mirar botigues, parades, el mercat.. moltes botigues alternatives, roba gòtica, de piercings, tatoos, coses molt curioses i també a bon preu. També trobem parades de menjar ràpid de tot tipus, xines, japones, hindú.... 

Després de dinar volem anar a veure el “Abbey Road” si, si, el pas de vianants més famós del món. Portada del onzè àlbum dels Beatles.

Com que tenim la moto ben aparcada, i a prop tenim el Regent’s Park, decidim anar-hi caminant.

Regent’s Park està en el barri de Wetsminster, així que creuem el park fins arribar a Abbey Road. Estava ple de turistes fent-se la foto allà, però no tants com ens esperàvem.

I per acabar el dia anem a visitar el Picadillys Circus com ja es va fent de nit, podem veure bé els seus rètols lluminosos. Finalment comprem el sopar i anem a fer un pícnic al Hyde Park.

Dia 7: 16 de Juliol  Londres

Avui és l’últim dia a Londres, decidim anar a Notting Hill, un barri molt conegut també per la pel·lícula d’en Hugh Grant i Julia Robberts. Passegem per el mercat de Portobello, moltes botigues d’antiquaris (però si voleu veure les parades del carrer s’hi ha d’anar en dissabte) Llocs molt diferents per menjar, llibreries, botigues de roba.. és un barri que val la pena visitar.

Finalment només ens queda visitar l’Ace Café. L’Ace café és un bar mític per els apassionats del motor, la seva època daurada varen ser els anys 50 i 60, però avui en dia continua sent un lloc de referència.

Desprès de dinar posem ACE CAFÉ al GPS i... desprès de més de mitja hora conduint... ens envia a un bar de xinesos?? Uns xinesos han posat Ace Café al seu bar..grrr .

Preguntem en un bar del costat, que molt amablement ens indiquen quin és el número de districte que hem de posar al GPS per arribar al ACE CAFE.

Ara si!! Està situat en un polígon, al costat de l’autopista, amb un parking reservat. Avui hi ha una concentració de furgonetes antigues Volkswagen, i cotxes antics. Seiem a la terrassa per gaudir una mica de tot l’ambient. Per dins del bar hi ha motos exposades, a les parets hi ha retalls i fotografies en blanc i negre carregades d’història, i per el que veiem s’organitzen molts esdeveniments contínuament, concerts, concentracions...

Dia 8: 17 de Juliol Londres - Edinburg – Crosford 

Hotel: Pitfirrane Hotel

Avui deixem Londres i posem destí a Edimburg, tenim aproximadament 650kms. L’Hotel l’hem agafat a Crosford, un petit poble a uns 30kms d’Edimburg.

Ens hem entretingut una mica per el camí, arribem un pèl tard a Crosford, així que fem una dutxa ràpida, deixem les coses i anem cap a Edimburg. Són casi les 12 de la nit quan arribem i volem visitar la ciutat subterrània. Just veiem un rètol que posa “visita la ciudad subterranea de Edimburg para españoles a las 00:00” , sense pensar-ho massa ens hi apuntem.. però la veritat és que no ens van ensenyar gairebé res, ens va explicar històries d’assassinats, d’epidèmies, anècdotes del tot intranscendents i sense cap rigor històric. Finalment ens van portar al cementiri,  i de ciutat subterrània res de res. (Una estafa para Españoles)

Si és el que voleu veure és l'Edinburg subterrània, heu d’agafar una ruta de Mary King's Close.

Dia 9: 18 de Juliol  Crosford - St Andrews – Edimburg 

Hotel: Pitfirrane Hotel

Ja que estem en aquest hotel tan maco que inclou l’esmorzar no volem marxar sense abans provar el típic breakfast: beans, sausages, bacon, eggs, mushrooms, black hole and toast, per començar el dia amb energia.

Avui al matí volem anar a veure Saint Andrews, conegut com el “bressol del golf”, un dels camps més antics del món. El tenim només a 60kms, per tant no podem perdre aquesta oportunitat. Old Course de Saint Andrews és un camp molt pla, amb els carrers molt amples, i sense gaires arbres. El que crida l’atenció és que diferents forats comparteixen green. Hi ha una certa màgia en aquest lloc, i també molts de turistes practicant en els greens de pràctiques. 

Al migdia anem a veure Castell Stirling www.stirlingcastle.gov.uk , que segons havíem entès hi ha l’estàtua de William Walace, però realment no està al castell si no a un altra lloc, no molt lluny d’allà. 

Avui és un dia de mooooolta calor, amb els vestits de motorista la veritat és que visitant el castell estem  suant una mica. Desprès de visitar en castell amb l’àudio guia, tornem a l’hotel a fer una dutxa i fer l’últim passeig per Edimburg, espero que l’Eugeni es deixi posar una faldilla escocesa.

Edimburg és una ciutat molt especial, desprès de veure el Castell fem en moto la Royal Mile ( el carrer més famós d’Edimburg) fins al final, el palau de Holyroodhouse, són uns 1,8 kms de distància, per el camí trobem les estàtues de David Hume i Adam Smith.

I ja per finalitzar el dia anem a veure l’escola George Heriot, l’escola en la qual es va inspirar Rowling per crear Hogwarts, la veritat és que si que és força semblant

No podem marxar d’aquí sense fer un “Fish and Chips”,així que a sopar i a dormir que demà hem d'arribar a Inverness.

Dia 10: 19 de Juliol  Crosford - Inverness – Invergordon 

Hotel: Kincraig Castle Hotel

Fins a Inverness tenim uns 230kms, volem dinar allà i al vespre arribar a Invergordon, allà m’espera una sorpresa que m’ha preparat l’Eugeni.

Avui un altra dia de molta calor!! La gent d’aquí contínuament ens diuen que això és molt atípic, però estem tenint molta sort. Arribem a Inverness i comencem a passejar per la ciutat, fins el Ness Bridge. Inverness està situat a la regió de les Highlands, a la desembocadura del Llac Ness. Dinem a una pizzeria a la vora del Llac Ness i tot seguit ens posem direcció cap a Invergordon.

Invergorndon és el port de Inverness, es troba a uns 40kms, i la ruta fins allà la veritat és que és molt maca. I un cop arribem allà, quina és la sorpresa??? Avui dormirem en un castell!!! Ohhhhhhhhhhh és preciós, en mig de la natura, i com si fos d’un conte! Un gran sopar també en el castell, i avui a dormir com uns reis, que demà comencem el viatge de tornada.

Dia 11: 20 de Juliol Invergordon – Liverpool 

Hotel: The Devonshire House Hotel

Sortim de Invergordon, i deixem el fantàstic castell, i comencem a baixar fins a Liverpool, més de 650 kms tenim de camí ja que volem vorejar tot el Llac Ness a veure si veiem a Nessie.

Un altra dia fantàstic, moltes motos i cotxes estan a la carretera també fent el camí per la vora del Ness, és un paisatge preciós, passem per el Fort Williams, i el Fort Augustus.. passem per diferents Castells com el de Urquhart, amb una situació privilegiada.

Com hem fet el camí tan tranquil·lament arribem a Liverpool molt tard, així que altra vegada, deixem les coses, dutxa i de pressa i corrents anem a veure Liverpool.

Com un bon fan de la música que és l’Eugeni no podem marxar d’allà sense anar a  “The Cavern” on el dia 9 de febrer de 1961 hi van actuar per primera vegada els Beatles al Mathew Street. Sopem ràpid, i altra vegada tenim problemes per deixar la moto, no hi ha cap aparcament, així que el deixem a un parking subterrani prop de port.

Al contrari del que ens esperàvem, Mathew Street no és un carrer per únicament fans dels Beatles amb diferents locals relacionats, no, és un carrer de gran festa, discoteques amb música comercial, reggeton, molta molta gent per el carrer. Finalment entrem a la Caverna, ens fan pagar uns 5 euros però el lloc s’ho mereix . Un concert de cançons dels Beatles ens fa gaudir de la nit de Liverpool.

Dia 12: 21 de Juliol Liverpool -Dover 

Hotel: BEST WESTERN PLUS Dover Marina Hotel & Spa

Desprès de dormir en el Devonshire Hotel, que no us recomanem gens, tot i estar cansats per anar a dormir tard, sortim de bon matí d’aquell lloc. Així que avui ens hem triat un bon hotel per descansar, arribarem a Dover i ens relaxarem una mica així ja estarem a punt per agafar el ferry per el pas de Calais una altra vegada.

Fins a Dover hi tenim uns 500 kms  més, però ens ho agafem amb calma. Dover és una ciutat no molt gran, amb un gran Castell a dalt de tot.

Dia 13: 22 de Juliol  Dover – Orleans 

Hotel: Quality Hotel Orléans Centre

Orleans és la nostra parada d’avui, el poble de Joana d’Arc, des de Dover hi ha 500 kms, però una part la fem en el ferry.

Dinem al ferry i continuem fins a Orleans, i sabeu allò de tots els camins porten a Roma? Doncs també a París, el GPS ens fa passar altra vegada pel Périphérique, bufff no ho havien mirat, tot està col·lapsat, les motos circulen com si estiguessin a un circuit, es fiquen per tot arreu i a gran velocitat, pitjor que a Barcelona, l’asfalt crema, el motor de la moto bull i el tub d’escapament és una autèntica tortura. Finalment aconseguim sortir d’allà i continuar victoriosos cap a Orleans.

Orleans és una ciutat que ens sorprèn molt, és una de les més antigues de França, a la vora del riu Loira, Orleans va ser el més lluny que van arribar els anglesos quan van intentar envair França durant la Guerra dels Cent Anys.

Els seus carrers estan plens de vida. Sortim a passejar, i buscar algun lloc per sopar, els carrers, els bars, els restaurants tenen terrasses amb molt d’ambient, avui ens estrenem en un japonès per celebrar el meu aniversari. Desprès anem a fer una copa, hi ha molta oferta per prendre algun combinat a la fresca.

Dia 14: 23 de Juliol  Orleans – Milleau

Hotel: Domaine Saint Esteve

El nostre viatge està arribant al seu final, tenim 500 kms fins a Millau,  ja hi varem passar al viatge d’anada, però aquest cop l’Eugeni hi trobat uns apartaments de fusta amb terrassa, es troba envoltat d'una extensió d'1,5 hectàrees de vegetació, a 5 minuts de Millau, i amb  una piscina amb vista panoràmica sobre el viaducte de Millau.

Masses bon temps ens estava acompanyant tot el camí, de cop i volta, comença a tapar-se el cel, i una tempesta cau sobre nosaltres!. Els cotxes aturats en mig de l’autopista, ens aturem sota un pont per posar-nos els vestits d’aigua, i alguna moto s’atura també esperant que calmí. Quan para una mica busquem una gasolinera per refugiar-nos i menjar. Just quan estem arribant a Millau comença a ploure altra vegada, aquesta vegada poquet.

Arribem a Millau, el lloc es fantàstic, tot es veu molt nou. Aquest vespre fem un bon sopar al restaurant d’allà, i celebrem el nostre gran viatge, demà ja dormirem a casa.

 

Dia 15: 24 de Juliol 2013. Millau – Mataró

Avui ja és l’últim dia, uns 400 kms tenim fins a casa, així que ens ho agafem amb calma, esmorzem a l’hotel, i anem baixant poc a poc. Dinem també per el camí, i a mitja tarda ja hem arribat.

Un altra viatge fantàstic, amb la millor companyia, el temps ens ha acompanyat en tot moment (tret d’un parell de xàfecs) i hem gaudit molt d’aquesta sortida.